Per camins d’argent i de seda
Els petits universos enjoiats que Walter Chen ens ofereix no són fruit de l’atzar sinó d’un treball laboriós i constant. Com un ermità allunyat del soroll, transforma la matèria i ens ofereix expressions de tendresa que es desprenen del lent esdevenidor. Microcosmos construïts com les estrelles, minúsculs, però d’una gran bellesa. Així, com el cuc de seda, l’orfebre cisella a l’interior de la seva casa-taller barcelonina, imagina delicades i subtils formes texturades que provenen de la naturalesa.
Els petits universos enjoiats que Walter Chen ens ofereix no són fruit de l’atzar sinó d’un treball laboriós i constant. Com un ermità allunyat del soroll, transforma la matèria i ens ofereix expressions de tendresa que es desprenen del lent esdevenidor. Microcosmos construïts com les estrelles, minúsculs, però d’una gran bellesa. Així, com el cuc de seda, l’orfebre cisella a l’interior de la seva casa-taller barcelonina, imagina delicades i subtils formes texturades que provenen de la naturalesa.
Dels misteris de la meravella manifestada en fruits de la terra com les taronges, en realitza sinuosos corriols argentats. Materials com la plata li serveixen per experimentar silencis i espais plens d’harmonia i buits d’ostentació. Els ornaments que crea i recrea per a nosaltres són fines essències que creixen com els arbres, que sovint es repleguen en petits contenidors que suggereixen puresa. Empra un llenguatge poètic que impregna aquestes estructures, omplint-les de màgia, com els capolls de seda que durant mesos va observar i que esdevenen embolcalls d’aire, estoig fràgil d’una espècie d’ermita closa que evoluciona interiorment. També els colors es combinen en una seqüència en què el platejat recorda el camí celest i l’ataronjat rememora els budistes: una significativa ruta de constància personal que ens fa reconèixer la seva manera de comunicar-se amb el món.
Teresa-M. Sala (professora titular d’història de l’art modern i contemporani de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona)
6 comentarios:
Un texto precioso Walter!! pronto lo caolgaré en mi bloc!! Una abraçada!
recuerdo que un dia me dijiste:
"sólo se tiene que tener paciencia e imaginación al mismo tiempo de crear
tu idea".
eso me motivó para empezar a crear sin cesar.
te lo tengo que decir otra vez, me continúan fascinando tus obras.
¡adelante!
por cierto, me ha hecho mucha gracia ver fotos de La Patum.
soy Laia, la sobrina del Pep.
¡un abrazo!
És fascinant, el tacte i la forma d´un cos donat per la natura, és fabulós poder-la manipular i sentir la seva força.
Els resultats son sorprenents i plens de bellesa pels sentits.
Benvolgut Walter:
No saps quina il.lusió em fa poder exposar la teva obra a Girona.
(Ja sé que ho saps, però volia deixar-ne constància al teu blog).
N'estic molt i molt orgullosa. Tant...
Serà un èxit!!!
Anna.
Et felicito per la teva exposició. M'ha agradat molt el teu treball.
Bona sort, ànims i a seguir amb la bona feina!
Montserrat
Mis felicitaciones por tu trabajo Walter, veo que sigue siendo de muy alta calidad.
Sigue con esa fuerza amigo.
Publicar un comentario